La Balanguera, un himne especial

La Balanguera és molt més que el himne oficial de Mallorca. Os proposo endinsar-nos en la seva història.

moires

Són cançons tronades, amb melodies fàcils que busquen tocar el cor de la forma més simple possible.

Les lletres també són un prodigi d’imbecil·litats i tòpics patriòtics.

Un fàstic tot plegat.

Però com tot a la vida hi ha excepcions. No recordo quan va ser el primer cop que vaig escoltar La Balanguera, era ben petit i vaig quedar fascinat per la música i la lletra. No entenia res, però no parlava d’ominoses derrotes, ni de grans victòries ni elevats ideals.

Més aviat parlava d’una misteriosa balanguera que tirava teixint, del fil de la vida, d’una saviesa oculta i antiga… Enteneu per què vaig quedar fascinat?
Amb els anys vaig anar sabent més coses de la cançó i com més sabia més convençut estava de la seva excepcionalitat.

La Balanguera

Joan_Alcover_i_MasponsSi escoltem els cants populars del baix Empordà, trobarem una cançó que diu: “La Bolangera en té un colom que amb la cua escombra el forn i amb les ales la pastera, tota ballant la Bolangera”.

A Castelló podem sentir el mateix amb lleugeres variacions: “La Bolangera del tupí sense foc la fa bullir; feu-li foc i bullirà, la Bolangera dinarà”.

A Mallorca els infants canten “La Balanguera fila, fila, la Balanguera filarà; posau foc a sa caldera, i sa caldera bullirà”.

I és que les cançons que parlen de la balanguera les trobem per tot el territori català de forma més o menys uniforme.

Procedència de “La Balanguera”

El mot balanguera ve del francès ““boulangère” o el que és el mateix, fornera. Però compte, no a la bonica fornera que ven el pà acabat de fer amb un somriure i trenes roses. Si no al revers: obscur. A la dona que entre fogons i olles, en una cuina fosca i asfixiant, per la calor, cou infants, pà, i cadàvers de penjats… I no sempre per aquest ordre! ;)

A Catalunya aquesta esfereïdora figura va perdre reminiscències més obscures si cap. Eren considerades bruixes i, com a tales, podien ser molt cruels. A Benicadell encara parlen de les bolangeres i de com, de tant en tant, quan el vent bufa fort surten de les seves coves i es refugien sota el campanar des d’on veuen tot el poble i busquen infants que aixin sigut dolents per emportarse’ls… Poca broma!bruixa2

Segons explica Sergi Gómes i Soler :

“A la Vall d’Albaida, queda encara gent que ha escoltat parlar de la Balanguera, o de la Bolangera. Junt amb la Quarantameula i la Mumerota, han estat de les bruixes tradicionals dels nostres pobles. Totes elles vivien a les coves del Buscarró, o del Benicadell o entre els barrancs pregons que naixen a Bocairent. I de tant en tant, quan més bufava la ventada, baixaven per amagar-se als campanars i poder així mirar per les teulades quin eren els xiquets que es portaven malament, per si se’ls enduien…
Quan els seus cosins els Saginers i els Lluendos fugiren, perquè a la Vall ja no hi tenien lloc, elles prompte feren camí pels senderis tan cruels de la desmemòria. I ara? Qui recorda la por que feia la Balanguera als viatjants que s’atrevien a passar de nit per baix de la Covalta? Hi ha qui diu que l’ha vista ballar a la cova del Garrofer, i hi haurà qui assegure que una nit la va veure per sobre del Castellar… I podria ser, que la Balanguera no està lluny… Diuen que la més vella i saberuda de les bruixes de la Mariola, la seua mare i mestr, encara s’asseu a la porta de casa, vora la Cava dels Arcs, mentre fila els núvols que s’enganxen al Montcabrer, i la boira entre la que veureu ballar, amb llum de lluna plena, la princesa, seguida de prop per la pantera… “

balanguera1És a Mallorca on la Balanguera adquireix la seva part més mística, sent una representació de les tres parques clàssiques. Cloto, Laquesis i Atropos.
I és que la filadora, és la sabedora de tots els secrets, de la vida mort i destí dels seus habitants.

Quan escoltem la balanguera, escoltem molt mes que un himne tronat. Escoltem una tradició antiga, un cant a la terra que fan que l’himne de Mallorca sigui un patrimoni riquíssim i bell a l’hora.
Per acabar us deixo la lletra i un parell de vídeos amb la música. Que ho gaudiu!

La Balanguera misteriosa,
com una aranya d’art subtil,
buida que buida sa filosa,
de nostra vida treu lo fil.
Com una Parca bé cavila
teixint la tela per demà
La Balanguera fila, fila,
la Balanguera filarà.

Girant l’ullada cap enrera
guaita les ombres de l’avior,
i de la nova primavera
sap on s’amaga la llavor.
Sap que la soca més s’enfila
com més endins pot arrelar
La Balanguera fila, fila,
la Balanguera filarà.

De tradicions i d’esperances
tix la senyera pel jovent
com qui fa un vel de noviances
amb cabelleres d’or i argent
de la infantesa qui s’enfila
de la vellura qui se’n va.
La Balanguera fila, fila,
la Balanguera filarà.

Via | http://lletra.uoc.edu/ca/autor/joan-alcover/

Via | http://www.zarzuela.net/com/vives.htm

Via | http://www.vilaweb.cat/noticia/1573029/20051017/quatre-mots-balanguera-bolangera-proposit-trobada-corals-vall-dalbaida.html

Via | https://ca.wikipedia.org/wiki/Moires

Via | http://xtec.cat/~gcaldero/ex_musicals/audicio/himnes_cants/balanguera.htm

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *